La contaminació atmosfèrica causa 146.500 morts prematures a l’any a Europa
CIENCIAS AMBIENTALES Y SALUD.
Un estudi amb dades de 31 països conclou que l’exposició a curt termini a partícules fines, NO₂, ozó i pols grossa eleva la mortalitat diària i revela un impacte sanitari superior al que es preveia.
Els investigadors advertixen que el dany sanitari diari de la mala qualitat de l’aire està infravalorat a Europa / Crèdit: Kristen Morith en Unsplash.
La contaminació de l’aire no només danya la salut a llarg termini: també dispara la mortalitat en el curt termini. Una nova investigació estima que els episodis d’exposició a partícules i gasos contaminants s’associen amb 146.500 morts prematures anuals a Europa.
L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), en col·laboració amb el Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), a Espanya, han analitzat la mortalitat a curt termini associada als efectes combinats de múltiples contaminants atmosfèrics en 31 països europeus.
Segons les seues estimacions, esta exposició s’associa amb 146.500 morts prematures a l’any i afecta de manera diferent les persones segons l’edat, el sexe i la ubicació. L’estudi, publicat ahir en la revista Nature Health, conclou que la contaminació atmosfèrica no només deixa un saldo sanitari acumulat al llarg dels anys, sinó que també actua en el curt termini.
Conseqüències greus a curt termini.
L’exposició de curta duració a partícules fines, partícules grosses, diòxid de nitrogen i ozó s’associa amb unes 146.500 morts prematures a l’any a Europa, en una estimació conjunta que abasta 31 països i 653 regions. La investigació, basada en dades diàries de mortalitat i exposició entre 2003 i 2019, oferix una “fotografia continental” d’un problema que, segons els autors, havia sigut subestimat quan els contaminants s’analitzaven per separat.
Segons una nota de premsa, l’equip científic va analitzar quasi 89 milions de defuncions registrades en eixe període. A l’examinar per separat cada un dels contaminants, les partícules fines PM2,5 van concentrar l’impacte més gran, amb unes 79.000 morts associades.
A continuació es va situar el diòxid de nitrogen (NO₂), amb unes 69.000 morts; l’ozó, amb 31.000, i les partícules grosses, amb 29.000. Els autors advertixen, però, que estes xifres no poden sumar-se de manera automàtica, ja que els contaminants coexistixen i els seus efectes poden multiplicar-se.
La clau de l’estudi està en l’escala temporal: no es tracta dels efectes crònics de la contaminació, ja ben documentats per la literatura científica, sinó del que ocorre en els dies posteriors a una exposició elevada. Els investigadors sostenen que les concentracions diàries de contaminants s’associen amb augments diaris de la mortalitat i que, en el cas de les PM2,5, la inhalació pot afavorir respostes inflamatòries i cardiovasculars ràpides.
Diferències d’impacte lligades a diferents factors.
Els científics calculen que, per cada increment de 10 micrograms per metre cúbic, els quatre contaminants es relacionen amb augments de mortalitat d’entre el 0,54 % i l’1,14 %. Els hòmens jóvens presenten un risc més alt que les dones jóvens davant de les partícules i l’NO₂, mentres que, en edats avançades, la tendència s’invertix i el risc augmenta més entre les dones, especialment a partir dels 85 anys.
Això no obstant, algunes limitacions de l’estudi “poden ser les interaccions no lineals entre contaminants. Així mateix, el període d’estudi s’ha pres en el seu conjunt, sense considerar canvis temporals com són els desplaçaments demogràfics o les evolucions econòmiques”, va concloure en una publicació de Science Media Centre el catedràtic Isidro A. Pérez, de la Universitat de Valladolid, que no va formar part de la investigació.
Finalment, l’estudi suggerix que el material particulat es vincula amb més força a la mortalitat cardiovascular en dones, mentres que l’ozó mostra un impacte més marcat en hòmens. Estes diferències reforcen la idea que les alertes sanitàries no haurien de ser genèriques, sinó adaptar-se a perfils de risc concrets.
Por: Redacció T21.
Sitio Fuente: Levante / Tendencias21